S'anomena tempesta, i expliquen que despres l'acompanya algú que es diu calma

 

taques d'oli

OBJECTIUS:

Taques d’oli.

Mirant fotografies passades, me’n adono de lo maca que era, no estava ni prima ni grassa, però no tenia els ulls adequats per mirar-me. En realitat, mai me estimat i en aquests instants i caic.

“un no sap el que te fins que ho perd”

Vull escriure la meva historia, vull adonar-me de com em trastorna el voltant, de lo malalt que pot caure l’esser per la falta d’autoestima i per el dany psicològic que abraça la adolescència de una petita anima en procés de creixement.

He crescut malament, però en el lloc adequat. Ha Premià de Mar, lluny del excés contaminant esquizofrènic de Barcelona, que  ha causat la meva mort.

Per lluitar contra els danys ocasionats a la meva llar, le traspassat al meu cos.

"Al final la carn desvetlla la bogeria interna."

 Per entendrem millor, m’estic desintoxicant. Tot el dolor surt a fora a un preu molt alt per a mi.

Espero sortir-ne d’aquesta.

Creu-me que ho desitjo.

Dimarts 30 d’Agost del 2016.